10 projectes de disseny gràfic que estan marcant el futur visual de 2025–2026
El disseny gràfic viu una etapa de profunda transformació. La intel·ligència artificial, la consciència ambiental, la inclusió i la tecnologia tipogràfica estan redefinint no només les eines, sinó també el propòsit de cada projecte. En un context global que busca l’equilibri entre la humanitat i el progrés digital, els millors treballs dels últims anys demostren que la creativitat continua sent el motor que dóna sentit a la innovació.
Des de identitats culturals que combinen tradició i modernitat fins a campanyes socials que qüestionen els valors actuals, el disseny es reafirma com a pensament crític i eina de canvi. Els premis internacionals —com els A’ Design Awards, els iF Design Awards o els Best Design Awards— no només reconeixen l’estètica, sinó també l’impacte i la coherència d’una idea ben executada.
A Code Barcelona hem seleccionat deu projectes excepcionals guardonats el 2025 i 2026: treballs que destaquen per la seva claredat conceptual, execució impecable i capacitat de connectar amb les persones. Són exemples de com el disseny contemporani pot ser alhora emocional, funcional i estratègic.
Aquests són els 10 projectes de disseny gràfic més inspiradors del moment —una selecció que reflecteix cap a on avança la comunicació visual global i per què el disseny segueix sent una disciplina clau per entendre el món que ve.
Culture to Technology Identity — Hefei High Tech Digital Technology Co., LTD.
https://competition.adesignaward.com/gooddesigner.php?profile=368190
Al cor d’Anhui, una província xinesa amb una herència cultural tan profunda com el seu esperit innovador, neix un dels projectes de disseny gràfic més rellevants de 2025: “Culture to Technology Identity”. Aquesta peça, concebuda com a cartell per a la zona d’alta tecnologia de Hefei, transforma un concepte complex —el pas d’una cultura mil·lenària cap a un futur científic— en una obra visual clara, simbòlica i elegant. Un exemple perfecte de com el disseny gràfic pot actuar de pont entre tradició i progrés.
El cartell parteix d’un gest senzill: la representació del caràcter xinès d’“Anhui”, emmarcat pels contorns clàssics de l’arquitectura de Huizhou. A partir d’aquí, la composició evoluciona. Les línies arquitectòniques es dissolen en traços de circuits electrònics, i el símbol cultural es converteix en metàfora tecnològica. Aquesta transició, executada amb una precisió gairebé artesanal, resumeix visualment l’evolució d’una regió sencera: del llegat al futur, del patrimoni a la innovació. Un disseny que no només s’observa, sinó que es llegeix com una narració.
La direcció artística, liderada per Ji Chao i Xu Ning, demostra una comprensió profunda de l’equilibri visual entre allò tangible i allò conceptual. L’ús dels blaus en degradat —símbol del Jiangnan, regió històrica on va florir la cultura de Huizhou— crea una atmosfera serena, gairebé poètica. En contrast, les línies de circuit, realçades amb vernís UV local, aporten brillantor i textura, evocant energia i precisió tecnològica. La combinació de totes dues capes construeix una identitat visual on l’ancestral i el digital no s’oposen, sinó que es complementen.
El més valuós d’aquest projecte no és només la seva execució tècnica impecable, sinó la capacitat de síntesi conceptual. En pocs centímetres quadrats, el cartell condensa una història cultural, un posicionament polític i una aspiració econòmica. El disseny respira modernitat sense renunciar a les arrels. En un país on la velocitat del desenvolupament tecnològic amenaça de diluir el simbolisme, aquesta obra retorna dignitat i sentit a la identitat visual pública.
L’equip de Hefei High Tech Digital Technology Co. resol amb subtilesa un repte complex: crear una fusió coherent entre els perfils arquitectònics tradicionals i les geometries digitals del circuit. Proporció, ritme i llum s’integren amb una disciplina gairebé arquitectònica. Res no sobra, res no interromp. El resultat és un disseny que sembla inevitable, com si la cultura i la tecnologia haguessin estat destinades a trobar-se en aquest punt exacte.
“Culture to Technology Identity” destaca no només per la seva qualitat estètica, sinó pel que representa: una nova forma de patriotisme visual, que celebra la modernització sense oblidar la història. Un recordatori que el disseny gràfic pot funcionar com a llenguatge diplomàtic, capaç de comunicar l’essència d’un lloc i la seva visió de futur. Entre tradició i modernitat, aquest projecte aconsegueix una cosa poc freqüent: equilibri, elegància i propòsit.
No Blanket Value — Social Value Aotearoa x Noa Blanket Co x Motion Sickness
Guardonat amb el Gold Award en la categoria Business Communication dels Best Design Awards 2025, el projecte “No Blanket Value” redefineix com el disseny pot donar forma tangible a un missatge social. Creat per Motion Sickness Design Office en col·laboració amb Noa Blanket Co per a Social Value Aotearoa, aquesta campanya qüestiona la manera com entenem i mesurem el valor dins la inversió d’impacte. Un exemple poderós de com el disseny pot ser eina de reparació cultural i diàleg contemporani.
En lloc de llançar un informe o una campanya mediàtica convencional, l’equip —liderat pels directors creatius Jordan Stent i Sam Stuchbury, amb Katene Durie-Doherty com a responsable cultural (Pou Taketake) i Patrick Hickley com a director de disseny— va decidir convertir una crítica en un objecte tangible: una manta teixida. En la història colonial d’Aotearoa (Nova Zelanda), les mantes van ser símbol d’intercanvi desigual, utilitzades pels colonitzadors per obtenir terres, recursos o taonga (tresors culturals). Aquí, la manta adquireix un nou significat: deixa de ser objecte de bescanvi per convertir-se en un gest de reciprocitat. No es regala: s’accepta. No representa pèrdua, sinó aliança.
L’execució de Noa Blanket Co, guiada per una pràctica arrelada en la cura, la comunitat i la integritat cultural, garanteix que l’objecte no sigui només una metàfora visual, sinó un símbol viu. Cada fibra teixida encarna una idea: la de mesurar el valor no pel capital, sinó pel compromís i la relació. La manta és, per si mateixa, una declaració ètica. No és un suport de comunicació: és la comunicació.
El llenguatge visual de la campanya és sobri, conscient i gairebé cerimonial. Fotografia de tons càlids, llum natural, textures palpables. La composició evita la retòrica publicitària i deixa que la presència de l’objecte parli per si sola. Aquest silenci deliberat té força. Perquè en un entorn on la comunicació corporativa es mesura pel soroll, “No Blanket Value” es mesura pel significat. És un projecte que no busca convèncer, sinó convidar a reflexionar sobre què valorem —i com ho expressem.
El jurat dels Best Design Awards 2025 el va definir com “una manera increïblement intel·ligent d’unir persones al voltant d’una causa, profundament vinculada a la història d’un país i a l’evolució del llenguatge del disseny contemporani”. No és cap exageració. Aquesta obra demostra que el disseny pot ser un pont entre economia i ètica, entre història i futur, entre símbol i acció. Una lliçó per a tots els que creiem que el disseny no només ha de comunicar, sinó també reparar, connectar i transformar.
“No Blanket Value” forma part d’una nova generació de projectes on la comunicació empresarial es fa més humana. L’equip —que també inclou Sylvia Humphries (copywriting), Joshua i Whakaawa Te Kani, Joseph McAlpine, Matthew Campher, Scott Hardy, Oliver Johnston i James Gibb— ha aconseguit una fita més gran que un premi: demostrar que quan el disseny es teixeix amb propòsit, pot canviar la manera com una societat entén la paraula “valor”.
Love Creep — Clemenger BBDO x Assembly Ltd x Ministry of Social Development
https://bestawards.co.nz/graphic/colour-award-graphics/clemenger-bbdo-1/love-creep-5/
Guardonada amb el Colour Award Graphics als Best Design Awards 2025, “Love Creep” és una de les campanyes més impactants i valentes de l’any. Creada per Clemenger BBDO i Assembly Ltd per al Ministeri de Desenvolupament Social de Nova Zelanda, el projecte forma part del programa Love Better, una iniciativa nacional adreçada a joves per ajudar-los a identificar els senyals del control coercitiu en les relacions afectives. El seu objectiu és tan clar com urgent: transformar el llenguatge visual de l’amor per fer-lo més conscient, honest i segur.
El context cultural no podria ser més alarmant: Nova Zelanda té el percentatge més alt de violència domèstica del món desenvolupat; una de cada tres dones pateix abús al llarg de la seva vida. En aquest escenari, “Love Creep” no només comunica, sinó que educa. Convida els joves a fer-se una pregunta essencial: on acaba l’amor i comença el control?
L’equip creatiu —liderat per Brigid Alkema, Alex Metson, Julia Ferrier i Emily Beautrais com a directors creatius (Pou Auaha), amb Jake Firman a la direcció estratègica (Pou Rautaki)— va desenvolupar una narrativa visual radicalment immersiva. L’experiència digital LoveCreep.nz utilitza un entorn mòbil de disseny intencionadament asfixiant, dominat per una sola idea cromàtica: el vermell. No hi ha matisos, no hi ha descans visual. Tot vibra en la tensió entre el desig i el perill. L’amor i l’advertència comparteixen el mateix color.
El vermell, omnipresent a cada peça —web, vídeos, xarxes socials, cartelleria urbana—, actua com a metàfora i detonant. És el fil conductor que uneix emoció i alarma. Inspirada en el brutalisme arquitectònic, la direcció d’art prescindeix d’ornaments per mostrar la cruesa del tema
