En la nostra trobada entre professionals, ens desplacem fins a Granollers per conèixer una creativa amb una trajectòria impressionant. Us pica la curiositat?
Descobrim la Núria Vila, dissenyadora gràfica i directora d’art, especialitzada en identitat corporativa, edició, packaging i comunicació visual. Una dona molt compromesa amb la seva feina i amb el medi ambient.
Entrevista a Núria Vila, una creativa compromesa
Code: Com estàs, Núria? Ens podries fer una mica de retrospectiva dels teus inicis en el disseny gràfic perquè els nostres lectors et coneguin millor? Quan va començar tot?
Núria: Hola! Tot va començar quan vaig viure dos anys a Conca i, just abans de tornar a Barcelona, vaig anar a El Salvador a fer un documental per a una associació que treballava amb infants amb discapacitat. Va ser un viatge que em va canviar. El recordaré tota la vida i estic molt agraïda per l’experiència. Em vaig encariñar amb molta gent que em va obrir les portes de casa seva i de la seva vida.
Quan vaig arribar-hi, l’ambient era molt tens. La guerra era recent, vaig conèixer moltes històries dures on la realitat superava la ficció i jo hi era amb els meus problemes de primer món. En aquell moment, tot va fer un tomb.
Quan vaig tornar a Barcelona vaig continuar treballant per a Mateo&Co, on estava molt a gust i treballava a distància perquè l’oficina era a Madrid. Vaig començar un postgrau en direcció d’art que era molt interessant, però jo necessitava pair tota l’experiència viscuda.
Vaig començar a sentir-me malament amb tot. Amb aquesta societat consumista, i jo en formava part perquè ajudava a que les marques (que sovint ni tan sols em creia) venguessin més i més. Per això vaig decidir deixar la feina per veure què podia fer i amb què em podia sentir còmoda. Vaig decidir fer-me autònoma i vaig començar a treballar per a família i amics.
La casualitat va ser que gairebé tots estaven vinculats a l’agricultura (ecològica), la sostenibilitat… i va ser llavors quan vaig començar a investigar com podia fer dissenys més sostenibles.
Code: Ens ha cridat molt l’atenció el teu compromís amb el medi ambient i la manera com els teus projectes estan impregnats d’aquesta filosofia. Què ens pots explicar sobre aquesta decisió?
Núria: Com explicava abans, en deixar la feina i començar pel meu compte, vaig començar a treballar per a l’entorn més proper i tot estava relacionat amb la sostenibilitat i l’agricultura ecològica.
Als brífings sempre em deien que volien transmetre una imatge ecològica. Per això vaig començar a buscar la manera de fer-ho, no només utilitzant paper kraft, color verd o dibuixant fulles, sinó aconseguint que la peça que dissenyava fos realment més sostenible. Vaig investigar sobre materials i em vaig formar en el tema.
Code: Ens ha agradat molt el projecte de L’Encant. Ens pots explicar una mica el procés d’inspiració?
Núria: L’Encant era un bar/restaurant que fusionava cuina catalana i japonesa. Per això vaig buscar el nexe comú. En aquest cas, el nom utilitza un apòstrof. Era el pal. Per als japonesos, els bastonets per menjar; per a nosaltres, el palet de les broquetes o els aperitius. A partir d’aquí vam jugar amb un sistema gràfic que barrejava el pal amb formes geomètriques. Un altre element en comú era el ventall. Per això la carta té forma de ventall. Es pot desmuntar fàcilment per canviar alguna de les pàgines del menú amb els preus. Com que era un local que es centrava sobretot en la terrassa (a l’exterior), vaig utilitzar paper pedra.
Code: I pel que fa als materials utilitzats?
Núria: El paper pedra és un material certificat “cradle to cradle” (de la cuna a la cuna) que no utilitza cel·lulosa ni aigua. Està fet a partir de pedres (de runes) i un aglomerant. Això fa que sigui molt resistent, es pot mullar, netejar i costa molt de trencar. Molt millor que utilitzar paper plastificat (quan plastifiques ja no es pot reciclar).
Les cobertes eren de fusta gravada.
Code: El resultat és espectacular. T’agradaria destacar alguna cosa en concret del projecte?
Núria: És un projecte que vaig fer el 2011 i, a dia d’avui, encara rebo correus d’arreu del món preguntant per ell.
Code: Abans d’acabar, una bateria de tres preguntes que sempre fem als companys de professió.
Code: Què és el millor de ser dissenyadora?
Núria: Que és una feina gens rutinària. Cada projecte és diferent i t’obliga a buscar solucions noves.
Sempre estàs aprenent coses diferents.
Code: I el pitjor?
Núria: El pitjor de ser autònoma és la inestabilitat econòmica. Ho fas tot tu, així que ara mateix estic intentant que els pressupostos i les factures m’agradin tant com dissenyar, però encara em sembla el pitjor!! jejej
Code: Com veus el panorama del sector?
Núria: Crec que hi ha molt bons dissenyadors i estudis, però també penso que el client cada cop està més sensibilitzat i confia més en el dissenyador.
La clau està en la relació amb el client. Encara queda molt camí per recórrer, però anem pel bon camí.
Pel que fa a la reducció de l’impacte ambiental, aquí encara estem força endarrerits. Cal que les empreses apostin per minimitzar l’impacte que generen i els dissenyadors hem d’ajudar-hi. Falta formació i consciència. Cada cop n’hi ha més, però el temps se’ns acaba, així que crec que hem de buscar i aplicar solucions ja, perquè només tenim un planeta i ens l’estem carregant.
Code: Tanquem aquesta aproximació a la Núria desitjant-li molts èxits professionals i convidant tots els nostres lectors a descobrir-la més a fons a través de la seva presència online.
www.nuriavila.net
www.instagram.com/nu_vila
Projecte L’Encant
També et pot interessar l’entrevista que vam fer a… (faig girar la ruleta!)
