Articles relacionats
Aquesta setmana dediquem el nostre post a la Privacitat, donant-li la categoria d’ésser propi i destacant, en majúscules, la seva personalitat i caràcter. Si volem ser precisos, la privacitat no és un concepte únic, sinó que està formada per tantes persones i entitats com en fan ús. Per tant, hi ha tantes formes de privacitat com usuaris.
En els darrers temps, aquest concepte —que sempre ha existit— ha anat guanyant protagonisme i ara ha adquirit una nova dimensió. Recordo quan era petit, en l’època de les cintes de casset i els vídeos VHS, que la meva mare sempre tancava portes i corria cortines tot dient: “Aquests són uns tafaners!”. I, de passada, intentava inculcar-me que no havíem d’anar explicant les nostres intimitats a tothom.
Ha passat molt de temps des d’aleshores i, avui dia, els rodets de fotos han deixat pas a les targetes de memòria. Ja no quedem amb els amics al parc per menjar pipes i parlar cara a cara; ara, tot això ha quedat, en major o menor mesura, relegat per les xarxes socials.
Amb la immersió de la nostra societat en el món del Big Data i l’exposició constant de la nostra vida privada a les xarxes socials, ha ressorgit de manera natural la preocupació per la privacitat.
Hem de tenir molt present aquest factor a l’hora de compartir contingut personal a qualsevol xarxa social. No es tracta de convertir-nos en els més desconfiats d’internet ni de deixar de publicar, sinó de conèixer bé el mitjà, els seus avantatges i inconvenients. I és que, senyores i senyors, la informació és poder, el coneixement ens fa lliures i podem estar a Facebook amb tranquil·litat si controlem què publiquem, què poden veure els nostres amics i què no. Fins i tot podem tenir companys de feina i el nostre cap com a amics, tot i que potser pensaran que la nostra vida és molt avorrida si només veuen el que volem mostrar. Però una cosa està clara: és molt millor això que no pas que sàpiguen que cada cap de setmana, farts de l’estrès de l’oficina, anem a la discoteca més fosca i ens agafem una borratxera monumental.
Tornem al sentit comú i reflexionem sobre per què és important la privacitat i com podem classificar els conceptes que la formen.
El primer de tots és el dret a no ser molestat.
Després, hem de poder limitar l’accés que la resta de persones tenen a la nostra informació personal.
El secret: hem de poder ocultar informació als altres.
Tenir control sobre l’ús que els altres poden fer de la nostra informació.
Els estats de privacitat: solitud, intimitat, anonimat i reserva.
La privacitat com a àmbit personal i d’autonomia.
La privacitat com a requisit per a la identitat pròpia i el creixement personal.
I, finalment, la intimitat.
Tots aquests punts són objecte d’un debat social que encara avui evoluciona, de manera orgànica, al ritme de la societat i del nostre avanç i immersió diària a les xarxes socials. I, com no podria ser d’una altra manera, aquí, a l’estudi de disseny web, també parlem d’aquests temes, hi reflexionem i apliquem les nostres conclusions als nostres dissenys web per oferir als nostres clients de Barcelona i rodalies el millor servei i protecció.
Pensa-t’ho dues vegades abans de publicar quantes costelles de porc i quantes cerveses pots beure abans d’haver de córrer a amagar-te rere un matoll.
Analitzem la teva situació actual i definim el proper pas.
Contacta araRevisarem la teva situació digital actual. Ens posarem en contacte amb tu per entendre el teu context i valorar conjuntament quines àrees analitzar, i posteriorment elaborarem una auditoria amb els punts clau i recomanacions.
