Des del 19 de maig i durant dos mesos, Barcelona acull el festival de fotoperiodisme DOCfield en la seva edició anual de 2016.
Es tracta d’una iniciativa que ja fa uns anys que se celebra a la ciutat, de caràcter col·lectiu i liderada per la Fundació Photographic Social Vision, que posa el focus en la fotografia documental i el fotoperiodisme.
El DOCfield és una cita imprescindible per a tothom qui s’interessi per la fotografia, el fotoperiodisme, la imatge, la crítica visual i, en definitiva, per als amants de l’art en general.
A DOCfield podreu gaudir de les imatges de més de 100 artistes i visitar una trentena d’exposicions repartides per diferents espais de la ciutat.
El lema d’enguany del DOCfield és EUROPE: Lost in Translation
Així doncs, la direcció artística aposta per abordar un tema d’actualitat, com no podia ser d’una altra manera en un festival dedicat al fotoperiodisme.
És moment de parlar de nosaltres, de l’Europa en què vivim, de la realitat actual, dels trets que ens defineixen, del que som i del que projectem cap al futur. Tot plegat qüestionant l’essència ideològica del vell continent, marcada per fronteres geogràfiques, culturals i econòmiques.
El fil conductor d’aquesta edició són la identitat i els valors de la nostra societat, amb la voluntat d’incloure continguts inèdits i autors emergents, tant d’àmbit nacional com internacional, familiaritzats amb el llenguatge editorial.
El missatge és clar i directe: obrir un diàleg per posar en relleu l’Europa que vivim, una Europa en crisi, carregada de refugiats, incapaç de donar resposta a les demandes dels més vulnerables, que no pot complir els somnis dels qui truquen a la seva porta ni dels qui l’haurien d’obrir, plena d’escàndols financers, del ressorgiment d’ideologies nacionalistes i, en definitiva, una Europa marcada per la desigualtat.
La comissària i responsable de la direcció artística és Natasha Christia, comissària, escriptora i docent independent resident a Barcelona.
Des de 2005, exerceix com a professora de fotografia en diversos centres d’Espanya i d’altres països. Escriu habitualment articles de crítica fotogràfica per a publicacions internacionals com 1000 Words i Aperture Photobook Review, així com en llibres d’autors com Reginee Petersen.
Entre els seus projectes de comissariat destaquen Refotografiar Barcelona amb Mark Klett (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2012, exposició co-comissariada amb Ricard Martínez), Mark Klett: Time Studies (Galeria Tagomago, 2012), Apropiacions de Barcelona: Arxius i col·leccions de Jordi Barón, Santiago Garcés i Santos Montes (DOCfield>14) i Self (Galeria H2o, 2014).
A continuació, destaquem algunes de les exposicions que es podran veure durant aquests dos mesos.
“M” de Misha Pedan
M de Metro, M de Misha: una crònica poètica situada a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna.
Totes les imatges es van captar clandestinament al metro durant els trajectes que l’autor feia a Khàrkiv entre 1985 i 1986. El recorregut, de 45 minuts, li va permetre retratar la gent que utilitzava aquest mitjà per anar i tornar.
The Castle de Federico Clavarino
Més enllà de la suma de països o d’una àrea geogràfica, Europa es pot entendre com una idea. Amb aquesta exposició, l’autor vol rastrejar les empremtes que deixen les idees sobre els objectes i les persones d’Europa: a les parets de les ciutats, als carrers, a la roba de la gent, es poden percebre els vestigis d’aquestes idees. Explora fins al final la definició d’aquestes idees i com s’utilitzen per definir i defensar territoris.
Si voleu consultar la programació completa del festival i obtenir tota la informació, podeu visitar el web de DOCfield en aquest enllaç docfieldbarcelona.org
No us en penedireu.
