Un disseny creat per honorar, escoltar i sanar: “Ko te mauri he mea tahuna i te moana” transforma la recerca social en una experiència visual profundament humana
En l’àmbit del disseny de comunicació, hi ha projectes que van més enllà de l’estètica i esdevenen veritables eines de reparació emocional, cultural i comunitària. Ko te mauri he mea tahuna i te moana, creat per Jordan Tane, n’és un exemple clar. Guardonat amb el Student Social Good Award 2025 als Best Design Awards del Designers Institute of New Zealand, aquest treball demostra com el disseny gràfic, la il·lustració editorial i l’storytelling poden esdevenir ponts cap a la sanació col·lectiva.
Per a qui treballem en disseny gràfic, comunicació visual, branding i campanyes digitals des de Barcelona, aquest projecte és una inspiració de com el disseny pot amplificar veus silenciades, humanitzar dades i convertir la recerca social en un artefacte carregat d’empatia, respecte i profunditat cultural.
Context: quan el disseny esdevé un acte de cura
El poble Māori, com a comunitat indígena d’Aotearoa, pateix una sobrerepresentació a les estadístiques de violència dins del whānau (família). Aquesta realitat no és només una xifra: és una cadena intergeneracional de trauma, pèrdua, desconnexió del whakapapa (línia familiar) i debilitament del mauri (energia vital). El projecte neix en el marc de la recerca nacional Kei roto tō tātou rongoā, finançada pel Health Research Council (HRC), que va recollir vivències de whānau als quals els tamariki (infants) havien estat separats del seu entorn familiar.
A través de wānanga (trobades comunitàries), les famílies van compartir històries de vida, criança, dificultats i reflexions sobre què els hauria pogut ajudar. En aquest context, el disseny no podia ser només decoratiu; havia de ser un gest d’honor, un vehicle per preservar la memòria i retornar el mana a qui l’havia perdut en processos dolorosos. Aquesta mirada converteix el projecte en una obra profundament ètica, on el disseny gràfic actua com a mediador entre vulnerabilitat i dignitat.
El repte era clar: com transformar testimonis íntims en una peça visual que no explotés el dolor, sinó que el reconegués i acompanyés? Com crear una obra gràfica que no parlés sobre les persones, sinó amb elles? Per a qualsevol estudi de comunicació, disseny web o branding —a Barcelona o arreu— aquest és un recordatori essencial: el disseny no sempre ha de “resoldre”, sinó que sovint ha de sostenir, escoltar i reflectir.
La premissa conceptual: fer visible la força amagada dins el trauma
L’eix conceptual de Ko te mauri he mea tahuna i te moana gira al voltant d’una idea clau: fins i tot en moments de desestructuració, el mauri —l’essència vital d’una persona o comunitat— roman encès, encara que sigui dèbil o ocult. El disseny no pretén “arreglar”, sinó revelar aquesta força silenciosa.
Les il·lustracions de Jordan Tane s’inspiren en elements de la cosmovisió Māori: l’oceà com a espai de renaixement, el teixit (raranga) com a metàfora de vincles trencats i restablerts, la llum com a símbol de whānau ora (benestar familiar). Aquesta simbologia no és un simple recurs estètic, sinó un llenguatge visual profundament cultural, capaç de parlar directament a les persones destinatàries de l’obra.
El projecte no idealitza el trauma; el contextualitza i l’honora. Cada pàgina del llibre està pensada per acompanyar, no per interpretar. Les il·lustracions s’acompanyen de cites literals dels wānanga, que recullen la veu real de les famílies. Aquest enfocament evita que la recerca esdevingui dades fredes i la converteix en una narració viva, en un diàleg visual que eleva, reconeix i legitima l’experiència viscuda.
El disseny: una peça editorial construïda amb respecte absolut
L’execució gràfica del projecte destaca per la seva precisió conceptual i sensibilitat estètica. No hi ha estridències, ni dramatismes, ni artificis. El disseny és net, poètic i reflexiu. Cada decisió —des del color fins a la composició— respon a una intenció clara: crear un espai segur.
Les pàgines funcionen com respiracions visuals: composicions obertes, ritmes pausats, espais en blanc que permeten al lector respirar entre històries intenses. Aquest ús conscient del silenci visual és clau en projectes on la càrrega emocional és elevada. Des d’una perspectiva professional, la gestió del ritme editorial aquí és una autèntica lliçó de disseny de comunicació.
Les il·lustracions utilitzen línies orgàniques i moviments fluids, evocant oceans, corrents i teixits. Aquests motius funcionen tant com a metàfores culturals com a estructures narratives. La paleta cromàtica aposta per tons naturals: blaus profunds, ocres terrosos, ombres suaus. Tot suggereix origen, connexió i trajecte.
Per a un estudi de disseny gràfic o branding, aquest projecte exemplifica com l’estètica pot ser poderosa sense ser agressiva, i com la identitat visual pot transmetre significat sense perdre subtilesa.
Disseny com a recerca: un nou model de comunicació centrat en les persones
Una de les grans fortaleses del projecte és que qüestiona la manera tradicional de comunicar la recerca acadèmica. En comptes d’informes extensos que deshumanitzen, l’obra aposta per un enfocament visual, narratiu i emocional. És un recordatori que el disseny pot ser una metodologia de recerca en si mateixa, capaç de generar noves formes de comprensió.
La col·laboració entre dissenyador, whānau, investigadors i docents garanteix que el resultat no sigui unidireccional. Entre els col·laboradors hi ha professionals de la salut, el benestar Māori, el disseny i la psicologia. Això ha permès revisar cada il·lustració des de diverses sensibilitats, assegurant la fidelitat a l’experiència col·lectiva.
L’obra no pretén donar respostes, sinó obrir portes. No busca solucionar la violència familiar —això correspon a polítiques, sistemes de suport i canvis estructurals— sinó crear un espai per escoltar, legitimar i reflectir. Per a qui treballem en brand storytelling, contingut digital i comunicació social a Barcelona, aquest enfocament és un recordatori potent: a vegades, comunicar vol dir simplement acompanyar.
Dimensió social: disseny per canviar percepcions
El projecte no només dignifica veus individuals, sinó que també desafia estigmes. La il·lustració i el disseny editorial esdevenen eines per humanitzar problemàtiques sovint reduïdes a xifres o titulars. Presentant històries reals, narrades amb cura i acompanyades d’un llenguatge visual ple de simbolisme, el llibre convida a reflexionar sobre la complexitat del trauma intergeneracional i les oportunitats de sanació.
En aquest sentit, el treball compleix una funció social essencial: genera empatia. I l’empatia continua sent una de les eines més potents del disseny de comunicació, especialment en contextos marcats per la marginació i el prejudici.
Com a peça de comunicació visual, aquesta obra té el potencial d’inspirar professionals de la salut, institucions, educadors i comunitats. No és un llibre per llegir una sola vegada; és un taonga, un objecte preuat pensat per ser compartit, rellegit i preservat.
Impacte: reconeixement i llegat
El projecte ha estat distingit amb el Student Social Good Award – Best Design Awards 2025, un guardó que premia treballs estudiantils amb impacte social, cultural o comunitari. El jurat va destacar “la profunditat conceptual i la bellesa de cada decisió gràfica”, així com la capacitat del projecte per “honorar les històries del whānau amb una sensibilitat extrema”.
Aquest reconeixement no només celebra la qualitat estètica de l’obra, sinó també el seu enfocament ètic. Per a qui analitzem campanyes digitals, projectes editorials i dissenys amb propòsit des de Barcelona, aquest premi marca un estàndard del que el disseny hauria d’aspirar a ser: humanitzador, transformador i profundament connectat amb les comunitats a les quals serveix.
Conclusió: disseny com a mirall, acompanyament i oportunitat
Ko te mauri he mea tahuna i te moana demostra que el disseny gràfic pot anar molt més enllà de l’impacte visual: pot ser un mirall on una comunitat es reconegui, un espai on el dolor es converteixi en relat i el relat en força. Jordan Tane, a través de la il·lustració, la composició i la narrativa, ha creat un llibre que respira respecte, escolta i connexió.
Des de la nostra perspectiva com a agència de comunicació i disseny a Barcelona, aquest projecte representa el millor del disseny amb propòsit: una pràctica que no només crea, sinó que cuida; que no només comunica, sinó que acompanya; que no només mostra, sinó que honra.
Crèdits
Projecte: Ko te mauri he mea tahuna i te moana
Autor: Jordan Tane
Client / Institució vinculada: Health Research Council (HRC) – Kei roto tō tātou rongoā Research Project
Premi: Student Social Good Award – Best Design Awards 2025 (Designers Institute of New Zealand)
Col·laboradors: Cassie Khoo, Huri Campbell, Tanya Allport, Alayne Mikahere-HHall, Leland Ruwhiu, Nicole Coupe, Tania Ka’ai, Rolinda Karapu, Moana Eruera, Te Wai Barbarich-Unasa
Kaiako / Lecturers: Denise Wilson, Stephen Reay
Escola: AUT Art + Design 2025
