Fa pocs dies es va presentar el nou projecte de La Virreina Centre de la Imatge.
Amb aquest nou projecte arriba també un canvi en la direcció artística: a partir d’ara, el projecte estarà liderat i guiat per Valentín Roma.
Valentín Roma va guanyar el concurs per ocupar la plaça de director del centre durant un període de dos anys.
Ha anunciat un canvi en la filosofia, els objectius i la metodologia que, des de la seva arribada, experimentarà el centre.
A més, ens ha avançat algunes de les exposicions que té previst presentar i els programes públics que es duran a terme.
“Associar la imatge al visual és reduccionista…”
En paraules seves: “Associar la imatge al visual és reduccionista… Després d’un període fonamentalment orientat a la prospecció de la cultura fotogràfica, encetem una nova etapa en què posarem el focus en aquelles pràctiques que, des de la cinematografia, la televisió, la literatura, entre d’altres, ens permetran entendre l’evolució històrica i l’abast de les imatges en determinats projectes artístics.”
En els darrers temps, La Virreina s’ha consolidat com a referent fotogràfic en l’àmbit expositiu, i hem pogut gaudir d’un gran nombre d’exposicions de fotografia a les seves sales.
Alguns exemples que em venen al cap són: Barcelona Metròpolis, Sophie Call, Jordi Socias, Objectiu BCN, Kapuscinsky, Martin Parr, Garcia-Alix o Colita-Ubiña.
No és estrany que, per a un amant de la fotografia com jo, tot plegat soni gairebé com una carta de comiat.
Tot i així, estic convençut que, encara que s’allunyi una mica de la línia habitual d’exposicions, La Virreina continuarà programant mostres fotogràfiques.
I si no és així, haurem d’esperar dos anys perquè se n’adonin de l’error.
Tot i això, dins de la programació prevista hi ha “People of the 20th Century” del fotògraf alemany August Sander, un clàssic de la fotografia del qual ja tindrem ocasió de parlar.
I, per seguir citant les seves paraules traduïdes:
“Es treballarà a partir de tres paradigmes_
- Continuïtat dels formats de treball per davant de l’esdeveniment puntual, afavorint que els coneixements desenvolupats esdevinguin complexos i s’insereixin en un temps expandit i entre veus dissonants.
- Cooperació amb aquelles formes de reinvenció de l’esfera pública i estètica que operen en el context de la ciutat.
- Independència discursiva i, alhora, retroalimentació amb altres àrees de la programació concomitants.
Primer de tot, m’encantaria tenir aquesta capacitat creativa per expressar-me així.
Seguint aquestes línies, s’organitzaran seminaris, tallers, cursos i diàlegs.
La planta baixa de l’edifici es destinarà a aquestes activitats obertes a la ciutadania.
Ara només queda veure com respondrà el públic davant d’aquesta nova proposta artística.
És cert que l’evolució només arriba en temps de crisi.
Així que, de moment, podem pensar en Fotocolectania.
