Articles relacionats
Hi ha creatius que pensen que l’experiència acaba substituint el feedback. Que arriba un punt en què el criteri ja està format, les decisions surten soles i millorar depèn només d’acumular més projectes, més anys i més feina.
Però la realitat sol ser força més incòmoda.
Atul Gawande —cirurgià i escriptor— explicava una idea interessant parlant de Roger Federer: fins i tot sent un dels millors tennistes del món, continuava treballant amb entrenador. No pas perquè no sabés jugar. Justament perquè, a cert nivell, millorar es torna extremadament difícil.
I aquesta idea connecta molt amb el disseny, el branding i la creativitat. Perquè molts professionals no deixen d’evolucionar per manca de talent. Deixen d’evolucionar perquè passen massa temps treballant dins del seu propi cap.
En disciplines creatives, l’experiència té un avantatge clar: accelera les decisions. Aprenem patrons, desenvolupem intuïció i comencem a detectar solucions gairebé de manera automàtica. Això millora la velocitat, la seguretat i la capacitat de resoldre problemes.
Però també comporta un risc: deixem de qüestionar moltes decisions perquè sentim que ja entenem el procés.
Aquí és on apareixen els punts cecs.
No solen manifestar-se com grans errors. Són petits detalls:
– estructures repetides,
– jerarquies visuals automàtiques,
– recursos gràfics que fem servir per inèrcia,
– decisions de UX que donem per fetes,
– maneres de presentar informació que deixem de revisar.
La majoria de vegades no és per manca de creativitat. Passa perquè el cervell busca estalviar energia. I com més dominem una cosa, més fàcil és caure en el pilot automàtic.
En UX això passa constantment. El dissenyador coneix perfectament la interfície que ha creat:
– entén la lògica,
– sap on és cada element,
– coneix el recorregut,
– recorda les decisions preses.
L’usuari no.
I aquí apareix una de les paradoxes més interessants del disseny digital: com més temps passem dins d’un projecte, més difícil és veure’l amb ulls externs.
Moltes friccions no desapareixen perquè la interfície sigui clara. Desapareixen perquè nosaltres ja hem après a navegar-la.
Hi ha estudis i professionals creatius que produeixen feina durant anys sense evolucionar realment. Treballen, lliuren projectes i mantenen una qualitat sòlida, però sovint deixen de revisar com pensen, com decideixen i com construeixen solucions.
L’experiència pot millorar molt l’execució. Però no garanteix evolució.
Perquè evolucionar implica una cosa més incòmoda:
– qüestionar hàbits,
– revisar automatismes,
– acceptar observació externa,
– detectar patrons repetits,
– reconèixer que encara hi ha coses que no veiem.
I això és molt més difícil quan sentim que ja tenim criteri.
Quan parlem d’ego creatiu, solem imaginar arrogància evident. Però normalment es manifesta d’una manera molt més subtil.
Apareix quan justifiquem decisions massa ràpid. Quan defensem una solució abans d’analitzar-la. Quan interpretem el feedback com una amenaça en lloc d’una eina d’observació.
I això passa molt sovint en creativitat.
Perquè la feina creativa té una part molt personal: les decisions visuals, conceptuals o narratives sovint es barregen amb la identitat professional. El problema és que, quan això passa, qualsevol revisió es percep com un atac al propi criteri.
El bon feedback rarament serveix per confirmar el que ja pensem. La seva funció real és ampliar la percepció.
De vegades, un petit comentari detecta alguna cosa que feia mesos que no qüestionàvem:
– una interfície massa carregada,
– una navegació poc intuïtiva,
– una direcció visual repetitiva,
– un excés d’informació,
– una estructura que obliga l’usuari a pensar massa.
I normalment aquests problemes no apareixen per manca de capacitat. Són conseqüència de deixar de mirar certes coses amb atenció.
Per això molts dels millors estudis creatius treballen constantment amb revisió interna, direcció creativa compartida i observació externa. No perquè dubtin del seu talent. Justament perquè entenen els límits de treballar sempre des de la mateixa perspectiva.
Al vídeo, Gawande explica com un altre cirurgià va detectar petits detalls de la seva feina que ell mateix no veia.
No eren grans errors. Eren petits ajustos:
– postura,
– timing,
– coordinació,
– comunicació,
– atenció.
I potser aquesta és la part més interessant de tota la reflexió.
L’evolució professional rarament arriba amb grans canvis. Normalment es manifesta en petits ajustos invisibles que només detectem quan algú ens obliga a mirar la nostra feina des de fora.
En disseny passa exactament igual.
De vegades una web no necessita ser refeta de dalt a baix. Només cal entendre millor:
– on dubta l’usuari,
– què genera fricció,
– què trenca l’atenció,
– quina informació pesa massa,
– o quina part de l’experiència sembla pensada més per qui la va crear que per qui l’ha d’utilitzar.
Potser una de les diferències més clares entre repetir experiència i seguir evolucionant és aquesta: mantenir la capacitat de qüestionar-nos fins i tot quan creiem que ja ho fem bé.
Perquè el veritable risc en creativitat no sol ser equivocar-se.
Sol ser deixar de revisar com pensem.
Part d’aquesta reflexió neix d’una conversa d’Atul Gawande sobre expertesa, feedback i millora professional.
Analitzem la teva situació actual i definim el proper pas.
Contacta araRevisarem la teva situació digital actual. Ens posarem en contacte amb tu per entendre el teu context i valorar conjuntament quines àrees analitzar, i posteriorment elaborarem una auditoria amb els punts clau i recomanacions.
