Fa poc vaig topar a Aeon amb un fragment del documental Being in the World (2010), dirigit per Tao Ruspoli. El v\u00eddeo recupera algunes idees de Martin Heidegger sobre la tecnologia que, curiosament, semblen encara m\u00e9s actuals avui que quan van ser formulades fa m\u00e9s de mig segle.<\/p>\n
El que em va cridar l\u2019atenci\u00f3 no va ser una cr\u00edtica a les m\u00e0quines ni una defensa nost\u00e0lgica d\u2019un passat millor. Ben al contrari. La reflexi\u00f3 parteix d\u2019una idea molt m\u00e9s inc\u00f2moda: la tecnologia no nom\u00e9s transforma les eines que fem servir. Tamb\u00e9 modifica la manera com interpretem el m\u00f3n.<\/p>\n
Al text que acompanya el v\u00eddeo, Aeon resumeix una de les preocupacions centrals de Heidegger. El fil\u00f2sof advertia que la tecnologia moderna ens pot portar a veure la realitat nom\u00e9s en termes d\u2019efici\u00e8ncia, productivitat i potencial econ\u00f2mic. Una platja deixa de ser una platja per convertir-se en una oportunitat de desenvolupament immobiliari. Un bosc deixa de ser un bosc per passar a ser un recurs disponible. A poc a poc, tot all\u00f2 que ens envolta es presenta com alguna cosa susceptible de ser gestionada, explotada o optimitzada.<\/p>\n
La idea \u00e9s especialment interessant perqu\u00e8 no sembla descriure nom\u00e9s el segle XX. Tamb\u00e9 encaixa for\u00e7a b\u00e9 amb el nostre temps.<\/p>\n
Durant les darreres d\u00e8cades hem creat eines extraordin\u00e0ries. Internet ha democratitzat l\u2019acc\u00e9s al coneixement, les plataformes digitals han simplificat tasques que abans requerien temps i esfor\u00e7, i ara la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial promet automatitzar activitats que fins fa poc consider\u00e0vem exclusivament humanes.<\/p>\n
\u00c9s dif\u00edcil posar en dubte els avantatges de tot plegat. Vivim m\u00e9s connectats, tenim acc\u00e9s a m\u00e9s informaci\u00f3 i podem resoldre problemes a una velocitat que fa pocs anys hauria semblat impensable.<\/p>\n
Tanmateix, la q\u00fcesti\u00f3 que planteja Heidegger no t\u00e9 a veure amb els beneficis de la tecnologia. T\u00e9 a veure amb qu\u00e8 passa quan la l\u00f2gica que fa \u00fatils aquestes eines es converteix tamb\u00e9 en la l\u00f2gica amb qu\u00e8 mesurem tot la resta.<\/p>\n
Com a dissenyador, em costa no recon\u00e8ixer aquesta tend\u00e8ncia. Una part important de la feina digital actual consisteix precisament a reduir friccions, simplificar recorreguts, optimitzar processos i millorar resultats. S\u00f3n objectius perfectament raonables. Ning\u00fa vol una web lenta, una interf\u00edcie confusa o una experi\u00e8ncia innecess\u00e0riament complicada.<\/p>\n
Per\u00f2 de vegades em pregunto si aquesta mateixa mentalitat no s\u2019est\u00e0 estenent molt m\u00e9s enll\u00e0 dels \u00e0mbits on realment aporta valor.<\/p>\n
Cada cop \u00e9s m\u00e9s habitual parlar de productivitat personal, optimitzaci\u00f3 del temps, gesti\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 o efici\u00e8ncia quotidiana. Aplicacions que organitzen les nostres tasques, algoritmes que decideixen qu\u00e8 hem de veure, plataformes que prometen eliminar qualsevol esfor\u00e7 innecessari i eines capaces de generar contingut en q\u00fcesti\u00f3 de segons.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 funciona perqu\u00e8 respon a una necessitat real.<\/p>\n
El problema apareix quan comencem a assumir que tot all\u00f2 que es pot optimitzar, s\u2019ha d\u2019optimitzar.<\/p>\n
No totes les activitats humanes persegueixen el mateix objectiu.<\/p>\n
Una conversa amb un amic no \u00e9s millor perqu\u00e8 duri menys. Un passeig no ha de portar necess\u00e0riament a cap resultat concret. Un \u00e0pat compartit no \u00e9s valu\u00f3s perqu\u00e8 sigui eficient. I la creativitat rarament apareix seguint un cam\u00ed perfectament optimitzat.<\/p>\n
De fet, moltes de les experi\u00e8ncies que recordem amb m\u00e9s intensitat solen contenir precisament all\u00f2 que els sistemes eficients intenten eliminar: incertesa, improvisaci\u00f3, lentitud, errors i pres\u00e8ncia.<\/p>\n
L\u2019efici\u00e8ncia \u00e9s una eina extraordin\u00e0ria quan volem produir, transportar, organitzar o resoldre problemes. Per\u00f2 quan es converteix en l\u2019\u00fanic criteri per avaluar la realitat, correm el risc d\u2019empobrir la nostra relaci\u00f3 amb ella.<\/p>\n
Al documental hi apareixen m\u00fasics de jazz, cuiners, fusters i artistes parlant dels seus oficis. El m\u00e9s interessant \u00e9s que tots descriuen una cosa similar. Cap d\u2019ells ent\u00e9n la seva feina com una simple execuci\u00f3 de procediments. El que valoren no \u00e9s nom\u00e9s el resultat final, sin\u00f3 la relaci\u00f3 que desenvolupen amb el material, l\u2019entorn i les persones que participen en l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n
Un m\u00fasic no respon nom\u00e9s a una partitura. Respon al p\u00fablic, als altres m\u00fasics, a la sala i a tot el que passa durant l\u2019actuaci\u00f3. Un fuster experimentat no treballa nom\u00e9s per produir un objecte funcional. Tamb\u00e9 desenvolupa una sensibilitat cap a la fusta, el temps i la qualitat. Un cuiner no alimenta simplement altres persones. Construeix una experi\u00e8ncia compartida al voltant d\u2019una taula.<\/p>\n
Res d\u2019aix\u00f2 \u00e9s especialment eficient.<\/p>\n
I potser precisament per aix\u00f2 \u00e9s tan significatiu.<\/p>\n
La tecnologia moderna tendeix a oferir-nos versions cada cop m\u00e9s accessibles de moltes experi\u00e8ncies humanes. Podem escoltar m\u00fasica sense anar a un concert. Podem aprendre sense entrar en una aula. Podem comunicar-nos sense compartir espai f\u00edsic. Podem generar imatges, textos o v\u00eddeos en q\u00fcesti\u00f3 de segons.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 t\u00e9 un valor enorme.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si estem comen\u00e7ant a confondre acc\u00e9s amb experi\u00e8ncia.<\/p>\n
Escoltar una gravaci\u00f3 no \u00e9s exactament el mateix que assistir a una actuaci\u00f3 en directe. Llegir sobre un lloc no equival a visitar-lo. Generar una imatge no \u00e9s necess\u00e0riament el mateix que desenvolupar una mirada. Tenir acc\u00e9s a m\u00e9s informaci\u00f3 tampoc implica comprendre millor el m\u00f3n.<\/p>\n
\u00c9s una difer\u00e8ncia subtil, per\u00f2 important.<\/p>\n
Perqu\u00e8 una part creixent de la nostra vida es desenvolupa a trav\u00e9s de representacions de la realitat, mentre que moltes de les experi\u00e8ncies que donen profunditat a la nostra exist\u00e8ncia continuen requerint pres\u00e8ncia, atenci\u00f3 i participaci\u00f3 directa.<\/p>\n
I aquesta q\u00fcesti\u00f3 es torna especialment rellevant quan parlem d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n
Bona part del debat actual gira al voltant dels llocs de treball que podrien desapar\u00e8ixer o de les noves oportunitats que sorgiran. S\u00f3n preguntes importants, per\u00f2 potser no s\u00f3n les \u00faniques.<\/p>\n
Tamb\u00e9 haur\u00edem de preguntar-nos quines capacitats deixem de practicar quan deleguem certes tasques. Quina relaci\u00f3 mantenim amb la nostra feina quan una part creixent del proc\u00e9s es torna autom\u00e0tica. Qu\u00e8 passa amb habilitats com l\u2019observaci\u00f3, la paci\u00e8ncia, l\u2019atenci\u00f3 o el criteri quan la velocitat es converteix en el valor principal.<\/p>\n
La hist\u00f2ria demostra que cada nova tecnologia substitueix algunes capacitats i en potencia d\u2019altres. No es tracta de resistir-se al canvi ni d\u2019idealitzar formes de vida passades.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s senzilla.<\/p>\n
Consisteix a preguntar-nos qu\u00e8 val la pena conservar.<\/p>\n
Potser el repte no \u00e9s protegir-nos de la tecnologia, sin\u00f3 evitar que la l\u00f2gica de l\u2019optimitzaci\u00f3 esdevingui l\u2019\u00fanica manera d\u2019entendre el m\u00f3n.<\/p>\n
Perqu\u00e8 algunes de les coses que m\u00e9s valorem continuen funcionant amb regles diferents. L\u2019amistat, l\u2019art, l\u2019ensenyament, la creativitat o el sentit de comunitat no es poden fabricar sota demanda. Tampoc es poden accelerar indefinidament sense perdre alguna cosa essencial pel cam\u00ed.<\/p>\n
Per aix\u00f2 em va semblar tan interessant trobar aquestes idees a Aeon. No perqu\u00e8 ofereixin respostes definitives, sin\u00f3 perqu\u00e8 ajuden a formular una pregunta que potser cada cop \u00e9s m\u00e9s rellevant.<\/p>\n
En una \u00e8poca obsessionada amb fer m\u00e9s coses, m\u00e9s r\u00e0pid i amb menys esfor\u00e7, som encara capa\u00e7os de recon\u00e8ixer all\u00f2 que val precisament perqu\u00e8 no es pot optimitzar?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa poc vaig topar a Aeon amb un fragment del documental Being in the World (2010), dirigit per Tao Ruspoli. El v\u00eddeo recupera algunes idees de Martin Heidegger sobre la tecnologia que, curiosament, semblen encara m\u00e9s actuals avui que quan van ser formulades fa m\u00e9s de mig segle. El que em va cridar l\u2019atenci\u00f3 no […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":44200,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[209,210],"class_list":["post-44206","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-formacio","category-inspiracio"],"acf":[],"yoast_head":"\n