Hi ha un moment, en qualsevol disciplina creativa, en qu\u00e8 seguir les regles ja no \u00e9s suficient.<\/p>\n
En disseny, branding, arquitectura, fotografia, m\u00fasica o UX passa una cosa similar: primer aprens estructura, t\u00e8cnica i referents. Aprens com s\u2019haurien de fer les coses. Estudies composici\u00f3, jerarquia visual, tipografia, sistemes, processos, grids, contrastos, narrativa visual i bones pr\u00e0ctiques. Analitzes projectes que funcionen i intentes entendre per qu\u00e8 funcionen.<\/p>\n
I tot aix\u00f2 \u00e9s fonamental.<\/p>\n
De fet, les regles existeixen per una ra\u00f3. Permeten posar ordre al caos, evitar errors b\u00e0sics i construir una base s\u00f2lida des d\u2019on treballar. Sense estructura, la creativitat sovint es converteix en soroll. Per aix\u00f2, durant anys, moltes disciplines s\u2019ensenyen repetint processos i entenent sistemes abans d\u2019intentar trencar-los.<\/p>\n
El problema arriba quan confonem coneixement t\u00e8cnic amb criteri.<\/p>\n
Perqu\u00e8 dominar una disciplina no \u00e9s nom\u00e9s aplicar f\u00f3rmules correctament. \u00c9s desenvolupar la sensibilitat necess\u00e0ria per captar qu\u00e8 requereix una situaci\u00f3 concreta. Aqu\u00ed \u00e9s on comen\u00e7a l\u2019ofici de deb\u00f2.<\/p>\n
Al documental Being in the World<\/em>, publicat per Aeon, s\u2019hi exposa una idea especialment interessant:<\/p>\n \u201cRules work by ignoring details.\u201d<\/p><\/blockquote>\n Les regles funcionen perqu\u00e8 simplifiquen. Eliminen matisos per convertir situacions complexes en procediments repetibles. I aix\u00f2 t\u00e9 molt valor quan estem aprenent. El problema \u00e9s que la realitat gaireb\u00e9 mai encaixa del tot en f\u00f3rmules tancades.<\/p>\n Un m\u00fasic improvisa segons el que passa a la sala. Un cuiner ajusta una recepta sense mesurar exactament cada pas. Un artes\u00e0 reconeix una bona fusta abans fins i tot de saber explicar per qu\u00e8. Un dissenyador elimina un element que \u201chauria de ser-hi\u201d perqu\u00e8 ent\u00e9n que, en aquell context concret, nom\u00e9s afegeix soroll.<\/p>\n La difer\u00e8ncia entre alg\u00fa t\u00e8cnic i alg\u00fa amb criteri sol apar\u00e8ixer aqu\u00ed.<\/p>\n No en la capacitat de repetir processos, sin\u00f3 en la manera de respondre quan la situaci\u00f3 canvia.<\/p>\n En disseny i branding aix\u00f2 passa constantment. Moltes marques apliquen tend\u00e8ncies visuals correctes, sistemes ben executats o estructures aparentment professionals\u2026 per\u00f2 tot i aix\u00ed transmeten molt poc. Tot sembla coherent, per\u00f2 res t\u00e9 una personalitat real.<\/p>\n Perqu\u00e8 el disseny m\u00e9s s\u00f2lid no sol n\u00e9ixer de seguir referents autom\u00e0ticament. Neix d\u2019interpretar el context.<\/p>\n Qu\u00e8 necessita comunicar la marca. Aqu\u00ed \u00e9s on sovint comencen els problemes de les f\u00f3rmules creatives.<\/p>\n En branding passa molt amb les tend\u00e8ncies. Durant uns anys totes les marques volen semblar minimalistes. Despr\u00e9s totes volen semblar tecnol\u00f2giques. Despr\u00e9s humanes. Despr\u00e9s editorials. Despr\u00e9s \u201cpremium\u201d. I, a poc a poc, moltes identitats acaben compartint exactament el mateix llenguatge visual.<\/p>\n El mateix passa en UX\/UI. Les bones pr\u00e0ctiques s\u00f3n \u00fatils, per\u00f2 aplicades sense criteri poden generar experi\u00e8ncies perfectament correctes\u2026 i completament oblidades.<\/p>\n Perqu\u00e8 una interf\u00edcie no millora autom\u00e0ticament per tenir m\u00e9s microinteraccions. Un web no comunica millor per afegir m\u00e9s blocs. Una identitat no guanya personalitat per utilitzar una tipografia de moda. De vegades, fins i tot passa el contrari: com m\u00e9s intenta assemblar-se al que \u201cfunciona\u201d, m\u00e9s perd la seva capacitat de diferenciar-se.<\/p>\n El resultat \u00e9s curi\u00f3s: projectes visualment competents, t\u00e8cnicament correctes i estrat\u00e8gicament buits.<\/p>\n Amb el temps, molts professionals descobreixen una cosa inc\u00f2moda: no hi ha una soluci\u00f3 universal per a tots els projectes.<\/p>\n Dues marques del mateix sector poden necessitar llenguatges completament diferents. Dos ecommerce poden requerir estructures oposades. Dues identitats visuals poden perseguir percepcions incompatibles tot i compartir p\u00fablic objectiu.<\/p>\n I aix\u00f2 obliga a desenvolupar una altra habilitat: llegir situacions.<\/p>\n Entendre qu\u00e8 necessita exactament cada projecte. No qu\u00e8 es fa habitualment. No qu\u00e8 est\u00e0 funcionant a Behance aquesta setmana. No quina plantilla fa servir tothom. Sin\u00f3 qu\u00e8 necessita realment aquell context concret.<\/p>\n Aqu\u00ed comen\u00e7a a apar\u00e8ixer el criteri.<\/p>\n I el criteri \u00e9s dif\u00edcil d\u2019explicar perqu\u00e8 no funciona com una llista tancada de regles. T\u00e9 m\u00e9s a veure amb sensibilitat, experi\u00e8ncia, observaci\u00f3 i capacitat de s\u00edntesi que no pas amb procediments mec\u00e0nics.<\/p>\n Per aix\u00f2 molts dissenyadors s\u00e8niors prenen decisions que semblen simples, per\u00f2 que en realitat s\u00f3n complexes. Eliminar un bloc. Reduir elements. Deixar m\u00e9s espai. Canviar el to visual. Simplificar la navegaci\u00f3. O decidir que alguna cosa no necessita m\u00e9s disseny, sin\u00f3 menys.<\/p>\n Des de fora pot semblar intu\u00efci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 normalment al darrere hi ha anys veient qu\u00e8 genera claredat, qu\u00e8 genera soroll, qu\u00e8 transmet confian\u00e7a i qu\u00e8 converteix una experi\u00e8ncia correcta en una experi\u00e8ncia memorable.<\/p>\n El documental insisteix for\u00e7a en aquesta idea: avan\u00e7ar en qualsevol disciplina requereix abandonar, en algun moment, la seguretat absoluta de les regles per desenvolupar una relaci\u00f3 m\u00e9s directa amb la feina, amb l\u2019entorn i amb les decisions que prenem.<\/p>\n Aix\u00f2 implica acceptar certa incomoditat.<\/p>\n Prendre decisions que potser no estan completament validades. Eliminar coses que semblaven necess\u00e0ries. Apostar per una direcci\u00f3 menys evident. Simplificar m\u00e9s del que \u00e9s habitual. O defensar una soluci\u00f3 que no neix de copiar referents, sin\u00f3 d\u2019entendre millor el problema.<\/p>\n En creativitat corporativa aix\u00f2 passa menys del que sembla.<\/p>\n Moltes marques viuen atrapades entre benchmarks, tend\u00e8ncies, presentacions plenes de referents i decisions extremadament conservadores. Tot s\u2019ha de justificar abans d\u2019existir. Tot ha de semblar-se una mica a alguna cosa coneguda per reduir la sensaci\u00f3 de risc.<\/p>\n I aix\u00f2 produeix un efecte curi\u00f3s: projectes cada cop m\u00e9s correctes i cada cop menys memorables.<\/p>\n Perqu\u00e8 diferenciar-se gaireb\u00e9 sempre implica assumir algun tipus de tensi\u00f3. Cal deixar fora certes possibilitats per refor\u00e7ar-ne d\u2019altres. Cal decidir quin tipus de marca es vol construir i acceptar que aix\u00f2 tamb\u00e9 implica renunciar a altres percepcions.<\/p>\n No es tracta d\u2019ignorar estructura o m\u00e8tode. Al contrari. Sense una base t\u00e8cnica \u00e9s molt dif\u00edcil desenvolupar una intu\u00efci\u00f3 \u00fatil.<\/p>\n Per\u00f2 arriba un moment en qu\u00e8 millorar ja no dep\u00e8n nom\u00e9s d\u2019aprendre m\u00e9s regles.<\/p>\n Dep\u00e8n d\u2019aprendre a escoltar millor la situaci\u00f3.<\/p>\n En creativitat, sovint el veritable salt es produeix quan deixem de preguntar-nos:<\/p>\n \u201cQuina \u00e9s la soluci\u00f3 correcta?\u201d<\/p><\/blockquote>\n i comencem a preguntar-nos:<\/p>\n \u201cQu\u00e8 necessita realment aquest projecte?\u201d<\/p><\/blockquote>\n Aqu\u00ed \u00e9s on el disseny deixa de ser una plantilla aplicada correctament i es converteix en criteri.<\/p>\n I probablement aquesta sigui una de les difer\u00e8ncies m\u00e9s dif\u00edcils d\u2019ensenyar.<\/p>\n Perqu\u00e8 les regles es poden explicar. Per\u00f2 desenvolupar sensibilitat per entendre el context, assumir risc i prendre decisions pr\u00f2pies requereix una cosa m\u00e9s dif\u00edcil: experi\u00e8ncia, atenci\u00f3 i voluntat de sortir de les solucions autom\u00e0tiques.<\/p>\n Potser per aix\u00f2 moltes de les persones amb m\u00e9s ofici en disciplines creatives tenen una cosa en com\u00fa: coneixen perfectament les regles, per\u00f2 ja no depenen completament d\u2019elles.<\/p>\n Algunes de les reflexions d\u2019aquest article estan inspirades en el documental Being in the World<\/em>, publicat per Aeon<\/a>.<\/p>\nQuan les bones pr\u00e0ctiques es converteixen en plantilles<\/h2>\n
\nQu\u00e8 hauria de sentir l\u2019usuari.
\nQu\u00e8 ha d\u2019entendre r\u00e0pidament.
\nQu\u00e8 conv\u00e9 eliminar.
\nQu\u00e8 es pot simplificar.
\nQu\u00e8 necessita m\u00e9s pres\u00e8ncia.
\nI quines decisions potser funcionen en altres projectes, per\u00f2 no en aquest.<\/p>\nEl criteri apareix quan el context pesa m\u00e9s que la f\u00f3rmula<\/h2>\n
El risc tamb\u00e9 forma part de l\u2019ofici creatiu<\/h2>\n
El disseny comen\u00e7a a canviar quan deixem de buscar respostes autom\u00e0tiques<\/h2>\n
\nEls sistemes es poden copiar.
\nLes tend\u00e8ncies es poden repetir.<\/p>\n
\n